Torno a estar trista. O, més ben dit, sentir-me trista. Per què? Vaig a posar aquí els motius, a numerar-los o com s'hagi de dir:
- Perquè m'he assabentat que per dijous que ve s'ha de fer un treball important d'espistemoligia.
- Perquè m'estic engreixant.
- Perquè tant sols queden dos dies de "vacances", que bé ho poso entre cometes perquè són per estudiar el proper examen, que és dimecres.
- Perquè torno a sentir una mica que no estic a l'altura d'un membre més de la família. Bé, no dic que no ho sigui perquè està clar que ho sóc, això no es pot canviar. Aviam amb això últim que acabo de dir no vull dir que ho vulgui canviar, eh! Bé, el que vull dir quan dic que em sento com si no estiguès a l'altura de ser un membre la família, vull dir que sento que la meva manera de comportar-me, funcionar, etc. em fa la sensació que no és compresa per la resta de la família i això és el que fa que em senti com si no arribès a situar-me a l'altura de ser un membre més de la família.
Molt bé, ara he posat l'explicació del 4art motiu. Vaig a posar la dels altres tres, doncs tot la tenen.
Aviam, del primer, que diu que m'he assabentat que per dijous que ve s'ha de fer un treball d'epistemoligia. Amb un treball important vull dir una entrega. Sabia que s'havia de fer, més que res perquè s'ha anat dient al blog de facebook de la classe, però no m'esperava que fos per dijous. Com és que no ho sabia abans i amb més claretat? Perquè m'he passat les "vacances" de setmana santa, estudiant l'examen de sociologia del treball i relacions laborals que hi ha per dimecres i fent part de sociologia ambiental. I va, que vinga, ara de cop sense estar encara molt mentalitzada per fi m'essebento que el que s'ha de fer d'espistemologia és per dijous. Quin és el problema? Que crec que requereix un temps per fer-ho i tinc planejat fer les tres fitxes de sociologia del treball que falten, repassar amb el power-point, i llegir el que em falti del tema 1, 8 i 9,  és clar! I què? Doncs que és incompatible fer el d'epistemoligia i el de treball, per falta de temps!!
I ara la segona explicació, que sense pujar a mirar quina era, crec que és que m'estic engreixant. Doncs sí, no he pogut evitar pujar per mirar-ho, per si de cas, més que res perquè no recordava quina era la següent, aleshores. Bé, doncs la segona és que m'estic engreixant, sí i la tercera que només queden dos dies de "vacances". Comencem per la segona. M'estic engreixant i l'explicació que em dono és més complexa del que sembla:
· Perquè porto ja uns quants dies sense sortir de casa, estudiant. Això implica que gairebé no em moc, que menjo bastant sigui per allò que es diu que sense glucosa al cervell aquest no funciona per ficar les idees del que estudio o perquè no he troba l'oportunitat d'anar al SAF i per exercici, sigui pequè plovia, perquè directament està tancat, etc.
Implica també com sol passar, vull dir com ha passat més d'una vegadaga: que se'm comença a fer bastant insoportable estar tot el dia, les 24h. seguint la dinàmica de la resta de la família que viu amb mi. Ei i això no ho dic com dient que ja els val el que fan, i tant que no! Si el que vull dir és potser prescisament lligat a la primera explicació que he posat abans!  Vull dir que em costa seguir el ritme que segueix la resta per diversos motius, que crec que posat abans i ara no repetiré, que sinó no acabaré mai. I potser que em costa de compendre les coses que diuen, que fan, etc. Ah! I saps què estic pensant, ara mateix? Que potser això és el que em fa sentir-me així i que hi hagi discussions de tant en tant. Sí, ha de ser això, és clar!
He pensat tota l'explicació de perquè ho he vist tant clar, però no he pogut apuntar-ho. és clar, com ja vaig comentar en una altra entrada, el meu pensamtn va més ràpid de la velocitat que puc excriure, per tant,  no puc apuntar-ho tot, tot, toooot.
Bé, doncs sabant d'aquesta evidència que acabo de desterrar encara que sigui només posar aquí que el que crec que he de fer és mantenir-me tranquila, discreta i acceptant el que passa i no comprenc, ja que què vull fer protestant, preguntat, etc.? quan passen aquestes situacions? Si és que total, preguntar ja està demostrat que no serveix, sembla que molesta i encara espatlla més les coses; enrabiar-me és evident que tampoc serveix, perquè si el que NO vull és que hi hagi mal humor, si m'enrabio sembla justament el contrari! Així doncs, em proposa fer un execici de tranquilitat davant d'aquestes sircunstàncies. Vinga va, queda apuntant, eh!!
Aviam, de què parlàvem ara? Sí, he mirat cap a dalt per recordar, de que m'estic engreixant. Doncs bé, crec que ja he posat les principals explicacions que se m'ocorren. Potser falta matitzar que en el tema del menjar s'hi ha de sumar que ahir es va seleblar la mona en aquesta casa i, tot i que no vaig menjar xocolata, sí que vaig menjar pastís vegà que s'havia fet expresament per mi. Ho agraeixo, és clar, però per altra banda, implica que no puc evitar, encara que vulgui, menjar-ne i, per tant, engreixar-me, ja que està massa bo! Ja veus tu quina desgràcia, no? Doncs sí, m'engreixo. Ah, i per altra banda, tinc descobert que l'aigua infla.I aigua, vol dir aigua, fruita, etc. Si no bec aigua, no passa res, estic acotumada. Però per pendre'm la homeopatia, és diluida en aigua. Bé per una mica no hauria de passar res, no? Això és el que penso cada cop que em prenc l'aigua amb l'homeopatia diluida. Potser el problama és que menjo fuita. Primer perquè m'agrada molt, segon perquè sense pendre res així em costa anar al lavabo. En fi, que en prenc de líquid i m'inflo. Ah, i per últim, del tema del menjar vull dir que potser menjo molt. M'esforço en menjar només una vegada per esmorçar, per dinar, per brenar i per sopar, però no sé potser prescisament això, que no vagi picant durant el dia, és el que em fa després tenir tanta gana com per menjar molt. Buah, no sé, he de pensar com solucionar-ho, això.
I total, porto com una hora per fer aquesta entreda i l'últim motiu era que només queden dos dies de "vacances". Bé, doncs dir que em posa trista perquè crec que he de fer masses coses pel poc temps que em queda. I per aquest motiu, vaig a deixar aquí aquesta entrada, que porto com una hora, ja i és una llàstima que prerdi les primeres hores, temps, del matí, doncs és quan rendeixo més! Buffffff tot és tant contradictori i tant agoviant... És el que em posa trista. Hi ha la seva explicació del que vull dir amb contradictori i agoviant, però ara no vaig a posar-ho, que m'estic contradient jo mateixa!! Aiiiiiii i el que em ve al cap és prescisament que potser aquest és el motiu de la meva malaltia. i, qui sap, però aviam sí puc deixar de pensar coses per posar aquí, puc tancar-ho i em poso a estudiar sociologia del treball, com he comentat, abans, que, de fet, era la meva intenció abans de pensar que escriuria una mica aquí, sort que una mica, eh!?... Vinga ara sí!

Bueno

Uffffff por fin puedo ponerme aquí! Tengo un ratito, no mucho la verdad, pero las ganas lo superan.
He acabado la primera lectura de hoy (he quedado conmigo misma que dos lecturas por día para cumplir el estudio antes del examen) y además he acado de complementar la segunda de ayer :) Luego, haré la segunda de hoy.
Puede ser que el hecho de escribir lo que pienso haga que se modifique el ritmo del pensamiento y lo que pienso, como que me lo tome "ahora toca pensar 'esto' y poner 'esto'" etc.? Creo que sí. Pues vaya rollo!!
Bueno pues lo que voy a hacer es tomarmelo como un diario. Con eso quiero decir que explicaré cosas que me pasan o me han pasado. Bueno, eso ahora, quien sabe si es para siempre...
Pues antes iba a poner que me siento Feliz. Quien sabe si es cosa de la primavera o qué. Bueno yo creo que sí, que hace mucho. Pero creo bastante que todo es cosa de como van saliendo las cosas. Es caso es que quería estudiar inglés en el estrangero, en Irlanda o en U.K., perdir la beca y tal. El otro día, cuando estaba haciéndo lo de peridir la beca, me encontré que por nota no me la dan. Esto es ya bastante triste, pero la mama me recordó que había la posibilidad de hacer de au pair. La cual cosa me puso ya muy feliz, porque no me acordaba de eso y lo encontré muy buena idea. Bueno el caso es que me propuse buscar en semana santa ofertas para eso. Y bueno, así lo he hecho. Pregunté a la Laura Troya, que sé que lo hizo un año y además lo puse por el Facebook, a ver si alguién decia algo. También quiero preguntarle a la chica que me encontré en año pasado volviendo de Irlanda, pues ella venía de hacer de au pair. La lástima es que no recurdo cómo de llama, y eso que la conozco de haber ido a clase con ella y a veces me la encuentro por la uni! :( Bueno, cuando la vea, ya se lo preguntaré. El caso es que la Laura me ha dado en contacto de una amiga suya que también lo ha hecho. Pero lo más importante es que me he apuntado a dos páginas para buscar. Una de ellas recomendada por la Mar. Y el resultado es que en una de ella ya hay tres presonas que se interessan por mi y lo mejor es que una madre me ha escrito un e-mail, diendo que lo gustaría que fuera la au pair de sus hijos. Es en Londres, sitio donde no estoy muy interesada en ir pero paga bien y estaría muy bien, la verdad. Sólo que no sé si por fechas coincide que me vaya bien... Bueno sé que ahora tengo otro correo, supongo que la respuesta a lo que le he respondido yo antes. Después lo miraré.
Lo que no puede ser, es que este tema me está ocupando gran parte de mi cabeza, cuando lo que tengo que hacer y quiero hacer ahora es estudiar...
Otra cosa, estás lloviendo y vaya, porque habíamos dicho con la mama de ir a buscar esparragos en algun momento hoy....
Voy a mear y vuelvo...
Ya está! Sabes qué he pensado mientras meaba? Que parece que sea un día malo porqué ceo que no paro de decir cosas que no van muy bien... pero he sicho que me siento batante feliz y lo mantengo.
Hay.... qué iba a decir? ¿? Bueno cuando digo cosas como 'sabes' o algo así, no me estoy dirigiendo a nadien en concreto, eh! me lo digo a mi misma!!
Ahora he leido la frase que acao de escribir y la completo: 'quarda para cuando no hay' xD
Y bueno, de nuevo, digo de neuvo porque no paro de decir bueno xD voy a dirle a mama si quiere que miremos la segunda carta ahora... No sé si está haciendo la comida....
Ah y una cosa que he pensado de lo del bueno es que no irá tan mal el día si no paro de decir bueno, no? xD
P.d. se queda título, vega! :p

Els atmellers estan florits

27.03.12
Hoy és martes. Llevo todo el día confundiendome con miercoles! Bueno pues eso es martes y hademás 27. Los números impares son los que más me gustan...
Uffff pensaba que no iba a apuntar nada hoy, pero al final estoy en un momento que no sé qué hacer, estoy esperando que vanga la mama i cenémos para irme a dormir enseguida y dormir mucho. Esta nuche pasada he dormido mucho y qué bien me ha sentado!! :) Mañana tengo que levanbantarme un poco más pronto (aunque no es muy pronto) y es que megustaría dormir mucho también para que me siente igual de bien que hoy!
Bueno, pues estoy contenta y no sé porque escribo en castellano. Es curioso, eh!?! Jajajjaja creo que es porque estaba sonando una canción en catellano...
I jo puc escriure en totes dues llengües, és clar que sí! :) Ara el que sona és mig en castellà-català. Bufff bueno me gustaría decir varias cosas en el día de hoy...
1. Que siento que vuelvo a estar como estaba anates de que cambiara la vida, con el David... Es que coinciden tantas cosas! Enteonces, era la primera vez que reconocía medi-públicamente que me gustaba una persona... Ese era Diego, el olivero. Y tengo que decir que de hecho, porqué tropecé con David, que sinó estábamos a punto de algo, creo... Pues ahora reconozco que también me mola un chico (y me gusta otro). Pues sabes? El Chinin (bueno, no sé cómo llamarle, pero cuando lo conocí se prentó así y así es como me es facil llamarlo) ayer colgó en el Facebook algo sobre la feclicidad que me recodó lo que yo, por aquel entonces antes del David, aquella primavera, había escrito:  "La Felicitat no es busca o troba: es té! La nostra única feina és adonar-nos'en! Gaudeix l'essència de cada instant, perquè és únic i irrepetible!

Tot va lligat i tot depèn d'allò que fem (per recordar sempre!). Si alguna cosa ens va malament, potser podem canviar una peça i segur que canviarà el resultat del mecanisme. No es tracta de passar-se la vida buscant la Felicitat ni tampoc tapant-la!

La Felicitat és aquí! Deixa que passi!

No cal la pedra filosofal per ser feliç!
Mira els ametllers, estan florits. Oi que són macos?"

Bueno, pues ves: ahora es primavera, tengo la cabeza llena de pajaritos (de chicos) y los almendros están florecidos!  Es todo tan igual! Creo que volveré a sentirme igual de feliz y bien como entonces... Hace 3 años, como decía antes, los numeros impares me gustan más :p Y bueno, todo eso venía porque me fafo cuenta que entre nosotros, coincidimos bastante :D Y eso me pone tan contenta! La última vez que lo vie ya me confesé, le sije que le quería y tal... Él recurdo que dijo, sabes que saldremos, que acabaremos saliendo?? Y me hacía tan feliz eso! Ahora lo que tengo que hece es conseguir vernos sin que esté borracho, porque es que a la mañana siguiente me daba la sensación que no se acoradaba.... T.T Quiero decirle que vayamos de excusión o algo así... :)
Bueno dejo de escribir porque voy a cenar.... pero creo que lo más imparte ya está más o menos dicho...

El que penso o no penso...

26.03.12
Avui que per fi ja tinc on plasmar tot el que penso, és a dir, el que em ve al cap, em fa com mandra posar-me a apuntar coses. És que, de fet, no sé què apuntar, és com si ja no em vinguès, res de tot allò que m'atabalava. No m'estic referint a res en concret, sinó que em venien moltes coses al cap. Això és precisament el que volia: apuntar tot el que em venia i a veure si trobava un ordre, és a dir, ordenar els pensaments
P.d. Ara deixo d'escriure.
Després ho paso a ordinador, al blog [el que esitc fent], perqué no sé si ho entendre molt més rad, sinó.

El que penso_Preambul

Ei! Aquest és un blog on d'amaguen diverses intencions:
1. Fer un diari personal
2. Escriure tot el que passa pel meu cap, que són tantes coses que m'acaba atabalent. Així el que es vol és ordenar el meu pensament i arribar a poder veure les coses més crdre
3. Escriure, acostumar-m'hi. L'altre dia el profe d'Espistemologia, va dir que per treure's qualsevol carrera s'ha de llegir i escriure. Va recomanar que fessim un blog i escibissim com si fos per públicar a un diari.
Bé, la meva intenció en aquest blog és escriure i ordenar el meu penament.  Volia posar-li un altre nom, enlloc de 'Totelquepenso', però no es podia... De fet, no està tant malament perquè el que volia era 'elquepenso' i ja està. Però, amb quest que sí que he pogut, es resumeix més el que és...
I bé, per ara ho deixo aquí i viag a veure com ha quedat... Diré que aquesta entrada és com un preambul...
p.d. hi ha corrector ortogràfic, aquí? No ho sé i ara buscaré aviam....