Torno a estar trista. O, més ben dit, sentir-me trista. Per què? Vaig a posar aquí els motius, a numerar-los o com s'hagi de dir:
- Perquè m'he assabentat que per dijous que ve s'ha de fer un treball important d'espistemoligia.
- Perquè m'estic engreixant.
- Perquè tant sols queden dos dies de "vacances", que bé ho poso entre cometes perquè són per estudiar el proper examen, que és dimecres.
- Perquè torno a sentir una mica que no estic a l'altura d'un membre més de la família. Bé, no dic que no ho sigui perquè està clar que ho sóc, això no es pot canviar. Aviam amb això últim que acabo de dir no vull dir que ho vulgui canviar, eh! Bé, el que vull dir quan dic que em sento com si no estiguès a l'altura de ser un membre la família, vull dir que sento que la meva manera de comportar-me, funcionar, etc. em fa la sensació que no és compresa per la resta de la família i això és el que fa que em senti com si no arribès a situar-me a l'altura de ser un membre més de la família.
Molt bé, ara he posat l'explicació del 4art motiu. Vaig a posar la dels altres tres, doncs tot la tenen.
Aviam, del primer, que diu que m'he assabentat que per dijous que ve s'ha de fer un treball d'epistemoligia. Amb un treball important vull dir una entrega. Sabia que s'havia de fer, més que res perquè s'ha anat dient al blog de facebook de la classe, però no m'esperava que fos per dijous. Com és que no ho sabia abans i amb més claretat? Perquè m'he passat les "vacances" de setmana santa, estudiant l'examen de sociologia del treball i relacions laborals que hi ha per dimecres i fent part de sociologia ambiental. I va, que vinga, ara de cop sense estar encara molt mentalitzada per fi m'essebento que el que s'ha de fer d'espistemologia és per dijous. Quin és el problema? Que crec que requereix un temps per fer-ho i tinc planejat fer les tres fitxes de sociologia del treball que falten, repassar amb el power-point, i llegir el que em falti del tema 1, 8 i 9,  és clar! I què? Doncs que és incompatible fer el d'epistemoligia i el de treball, per falta de temps!!
I ara la segona explicació, que sense pujar a mirar quina era, crec que és que m'estic engreixant. Doncs sí, no he pogut evitar pujar per mirar-ho, per si de cas, més que res perquè no recordava quina era la següent, aleshores. Bé, doncs la segona és que m'estic engreixant, sí i la tercera que només queden dos dies de "vacances". Comencem per la segona. M'estic engreixant i l'explicació que em dono és més complexa del que sembla:
· Perquè porto ja uns quants dies sense sortir de casa, estudiant. Això implica que gairebé no em moc, que menjo bastant sigui per allò que es diu que sense glucosa al cervell aquest no funciona per ficar les idees del que estudio o perquè no he troba l'oportunitat d'anar al SAF i per exercici, sigui pequè plovia, perquè directament està tancat, etc.
Implica també com sol passar, vull dir com ha passat més d'una vegadaga: que se'm comença a fer bastant insoportable estar tot el dia, les 24h. seguint la dinàmica de la resta de la família que viu amb mi. Ei i això no ho dic com dient que ja els val el que fan, i tant que no! Si el que vull dir és potser prescisament lligat a la primera explicació que he posat abans!  Vull dir que em costa seguir el ritme que segueix la resta per diversos motius, que crec que posat abans i ara no repetiré, que sinó no acabaré mai. I potser que em costa de compendre les coses que diuen, que fan, etc. Ah! I saps què estic pensant, ara mateix? Que potser això és el que em fa sentir-me així i que hi hagi discussions de tant en tant. Sí, ha de ser això, és clar!
He pensat tota l'explicació de perquè ho he vist tant clar, però no he pogut apuntar-ho. és clar, com ja vaig comentar en una altra entrada, el meu pensamtn va més ràpid de la velocitat que puc excriure, per tant,  no puc apuntar-ho tot, tot, toooot.
Bé, doncs sabant d'aquesta evidència que acabo de desterrar encara que sigui només posar aquí que el que crec que he de fer és mantenir-me tranquila, discreta i acceptant el que passa i no comprenc, ja que què vull fer protestant, preguntat, etc.? quan passen aquestes situacions? Si és que total, preguntar ja està demostrat que no serveix, sembla que molesta i encara espatlla més les coses; enrabiar-me és evident que tampoc serveix, perquè si el que NO vull és que hi hagi mal humor, si m'enrabio sembla justament el contrari! Així doncs, em proposa fer un execici de tranquilitat davant d'aquestes sircunstàncies. Vinga va, queda apuntant, eh!!
Aviam, de què parlàvem ara? Sí, he mirat cap a dalt per recordar, de que m'estic engreixant. Doncs bé, crec que ja he posat les principals explicacions que se m'ocorren. Potser falta matitzar que en el tema del menjar s'hi ha de sumar que ahir es va seleblar la mona en aquesta casa i, tot i que no vaig menjar xocolata, sí que vaig menjar pastís vegà que s'havia fet expresament per mi. Ho agraeixo, és clar, però per altra banda, implica que no puc evitar, encara que vulgui, menjar-ne i, per tant, engreixar-me, ja que està massa bo! Ja veus tu quina desgràcia, no? Doncs sí, m'engreixo. Ah, i per altra banda, tinc descobert que l'aigua infla.I aigua, vol dir aigua, fruita, etc. Si no bec aigua, no passa res, estic acotumada. Però per pendre'm la homeopatia, és diluida en aigua. Bé per una mica no hauria de passar res, no? Això és el que penso cada cop que em prenc l'aigua amb l'homeopatia diluida. Potser el problama és que menjo fuita. Primer perquè m'agrada molt, segon perquè sense pendre res així em costa anar al lavabo. En fi, que en prenc de líquid i m'inflo. Ah, i per últim, del tema del menjar vull dir que potser menjo molt. M'esforço en menjar només una vegada per esmorçar, per dinar, per brenar i per sopar, però no sé potser prescisament això, que no vagi picant durant el dia, és el que em fa després tenir tanta gana com per menjar molt. Buah, no sé, he de pensar com solucionar-ho, això.
I total, porto com una hora per fer aquesta entreda i l'últim motiu era que només queden dos dies de "vacances". Bé, doncs dir que em posa trista perquè crec que he de fer masses coses pel poc temps que em queda. I per aquest motiu, vaig a deixar aquí aquesta entrada, que porto com una hora, ja i és una llàstima que prerdi les primeres hores, temps, del matí, doncs és quan rendeixo més! Buffffff tot és tant contradictori i tant agoviant... És el que em posa trista. Hi ha la seva explicació del que vull dir amb contradictori i agoviant, però ara no vaig a posar-ho, que m'estic contradient jo mateixa!! Aiiiiiii i el que em ve al cap és prescisament que potser aquest és el motiu de la meva malaltia. i, qui sap, però aviam sí puc deixar de pensar coses per posar aquí, puc tancar-ho i em poso a estudiar sociologia del treball, com he comentat, abans, que, de fet, era la meva intenció abans de pensar que escriuria una mica aquí, sort que una mica, eh!?... Vinga ara sí!